Es pensen que el govern i la cosa pública són vedats particulars als quals només poden tindre accés els que són de la seua corda, com en èpoques pretèrites

Aquella voluntat de racionalització social va continuar i el camí que ens ha dut fins on ara estem no ha estat gens fàcil, sinó que ha costat segles i segles d’intolerància, guerres, tortures, exilis i imposicions de tot tipus. Tanmateix, la lluita contínua per la justícia social i la pròpia experiència de les atrocitats viscudes han ajudat a conformar un sistema de valors comuns en què els conceptes de llibertat, igualtat o tolerància són bàsics. Si hem construït societats democràtiques, amb un esperit de respecte pels altres, no ha estat debades, sinó per a facilitar la convivència de tots plegats, regir el nostre futur de manera raonada i evitar les terribles confrontacions que s’han repetit al llarg de la història.

Però pareix que hi ha polítics que se n’han oblidat. O que no coneixen el rerefons de la qüestió. Es pensen que el govern i la cosa pública són vedats particulars als quals només poden tindre accés els que són de la seua corda, com en èpoques pretèrites. Sense importar la raó ni les raons, veuen normal i lògic censurar una mostra fotogràfica pel simple fet que constata una part de la realitat que els molesta i no els agrada. Una brutal paradoxa en el que havia de ser un dels principals centres difusors de les idees il·lustrades. Esperem que enguany no els pegue per censurar les exposicions de l’Any Martorell si arriben a llegir el següent paràgraf del Tirant lo Blanc: “Una ciutat qui és nomenada València... vendrà per temps en gran decaïment per la molta maldat qui en los habitadors d’aquella serà... lo fill no fiarà del pare, ni lo pare del fill, ni lo germà del germà”.